 | | Economista. Consultor de Negoci. Llicenciat en Administració d'Empreses (2008) i en Dret (2011) per la Universitat de Barcelona | | |
El tractament que l’Estat espanyol dóna a les infraestructures del Camp de Tarragona és un exemple clar de com la política central, arbitrària i malintencionada, ens condemna a la pèrdua de competitivitat, de teixit industrial, d’activitat, a l’empobriment i a la pèrdua de llocs de treball.
El territori compta amb una gran accessibilitat per carretera, cap al centre de la península i en l’eix mediterrani, és cert, però sotmès a una gran congestió, a peatges, vies superposades, no s’abasta al territori, i en mal estat de conservació, mentre que el necessari és que es prioritzi l’accés al port, a l’aeroport, a les estacions ferroviàries i la intermodalitat dels transports.
Perquè el transport de mercaderies demanda connexions intermodals des del productor fins al consumidor, al menor cost i temps possibles, necessitant d’una xarxa ferroviària ben dissenyada, d’estàndard europeu i en bon estat.
I què preveuen? Un corredor ferroviari litoral amb dues línies d'ample europeu i una d’ibèric o a la inversa, i el nus de Vila-seca. Un corredor ferroviari que hauria de ser el corredor mediterrani. I qualsevol actuació hauria de ser ja en ample europeu. Però ens responen amb el tercer fil, discutit i contrari al criteri dels experts que recomanen reaprofitar la línia Reus-Roda.
I per si no fos prou, les xarxes convencionals van quedant marginades, per manca de manteniment o per mala planificació. Un exemple paradigmàtic: la connexió entre les estacions de Tarragona i Camp de Tarragona (AVE) s’ha fet en part però no s’ha conclòs; perquè?
Al Camp de Tarragona, i a tot el territori català de fet, pels passatgers, la xarxa és extensió des de Barcelona, quan el que es necessita és el servei exprés entre Valls, Tarragona i Reus, i la connexió fins a Montblanc. Un problema ben greu que afecta diàriament tant als residents com als turistes.
Observeu com el Port de Tarragona, tant important per a Catalunya, per les seves característiques i per a complementar el de Barcelona, no ens el connecten amb el corredor mediterrani ni amb la xarxa de mercaderies d'ample europeu. I la terminal de contenidors Moll Prat? Que potser Madrid s’ha demanat un port de mar?
El que s’hauria de fer és connectar, per a mercaderies i per a passatgers, el centre del Camp de Tarragona (polígons petroquímics) i el segon (Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barbera i Baix Penedès) i tercer espais industrials perifèrics, permetent la crida i implantació de nova indústria, que seria, forçosament, de més valor afegit pel territori i major intensitat en mà d’obra, és a dir, més llocs de treball.
I s’hauria de canalitzar aquest gran potencial logístic pel transport portuari i ferroviari, transportant les mercaderies dels ports i indústries catalans (i les que ara entren pel Front Nord europeu) cap a la península i cap al Sud d’Europa. Més llocs de treball.
Ens interessa prendre el control sobre la política d’inversions en infraestructures, perquè ens hi juguem els llocs de treball, els actuals i els dels nostres fills. És una qüestió d’Estat Català. Hem de dir prou a Espanya. |
